… però ja era tard

Va ser una història bonica,
plena de cares tristes,
interrogants ansiosos
i optimistes exclamacions.

Vam viure gairebé al màxim
tanta estona com vam poder,
i vam somiar que era possible
arribar més enllà
dels límits establerts.

Però vam oblidar
convidar la bruixa dolenta
al fals casament,
i es va venjar de nosaltres
matant el xic d´amor
que ens quedava a les venes.

I vam despertar del somni,
i vam recordar que els anells
de pegadolça
tampoc són eterns.

I vam desitjar
que tan de bo ho fossin,
però ja era tard:

Els estels fugaços
s´havien apagat.

[Despertar melancòlic] 

~ por eljardidlesdelicies en Mayo 10, 2008.