Petons

“Fer-se un petó no és el mateix que petonejar-se. El petó primer és un gest fundacional. El petó no es roba. El petó se sembra i creix. El petó llargament somiat ens fa sentir el gust de les platges després de la soledat. El petó té gust i l’identificaríem entre molts altres petons. De petons se’n fan molts, però hi ha petons extraordinaris que no es busquen sinó que es troben. No són els que es fan a petició dels convidats a la boda. A vegades el petó extraordinari és el petó desconegut en el moment del comiat. A vegades es posa damunt l’espatlla com una papallona o com un d’aquests famosos gripaus que acaben convertint-se en prínceps. No hi ha una estadística demoscòpica dels petons. Són vibracions que potser es resolen en elles mateixes, però que deixen una empremta al cor semblant a la que els aviadors de guerra marquen al fusellatge dels seus avions.

De petons mai no n’anem sobrats. Però entre la bijuteria i la joieria, la memòria dels petons sap perfectament el que hi ha.”

Joan Barril, Sobre l’amor

Petó, H. Toulouse-Lautrec

~ por eljardidlesdelicies en octubre 12, 2007.