Filosofia de vida

 M’agradaria fer un especial homenatge a un gran artista que fa temps que segueixo/llegeixo, Capdelin. A més, avui, suma-li que les Muses m’han abandonat i ell (com sempre) troba el poema ideal per a totes les meves neures. Perqué és la meva filosofia de vida, malgrat les incoherències d’alguns dies.

No penso tancar-me
en una cambra fosca
i vessar mars de llàgrimes
( dieu-me: freda, gelada )

No penso sortir al carrer
amb una cara pàl-lida
com si tingués morta l´ànima
( dieu-me: indiferent, falsa )

No penso passar-me
la resta de ma vida
esperant que ell torni
( dieu-me: orgullosa, ingrata )

No penso deixar de xisclar
a l´obrir els regals
que em fan els amics
( dieu-me: tonta, esbojarrada )

No penso evitar
que altres llavis
besin els meus
( dieu-me: sensual, aprofitada )

No penso passar
les nits d´hivern
sola en el llit
( dieu-me: puta, bandarra )

No penso deixar de viure,
vull enamorar-me
i tornar a somriure
( dieu-me, senzillament:
realista, pràctica! )

 

 

Me pregunto y te pregunto,

si te puedo tener sin tenerte y tocar sin tocarte..

si es posible no verte y mirarte.

Me pregunto y te pregunto

si se puede morir de dolor recordando un instante.

O simplemente abrazando tu imagen.

Mientras busco entre mis esperanzas,

la esperanza de nunca perderte.

La esperanza en que este sueño dure

cuánto menos para siempre.

~ por eljardidlesdelicies en Agosto 31, 2007.