…Allà on els somnis s’acompleixen

“Cosquillitas”

Feia dies que li havien recordat tot això. Gairebé ni s’enrecordava. S’havia fet massa gran. Però de cop i volta va sentir aquelles “cosquillitas” quan jugava a ser petita. Li encantava, no calia conèixe-la massa. Ser petit és una delícia: no calen presses, ni despertadors, ni somriures falsos, ni petons hipòcrites i per sobre de tot, no cal disfressar-se de quelcom que no ets.

Feia dies que li havien recordat això. Sí, ets tu. Potser, premeditadament o no vas entreobrir la porta a tornar allò que tant m’agradava: deixar-me anar. És graciós que curiosament fossis tu la que em fessis sentir aquelles “cosquillitas“. Malgrat la equidistància que hi hagi, sempre ens tornem a readaptar a les necessitats i realitats del moment (i molt diferent de quan vaig marxar).

Feia dies que li havien recordat això. Potser, d’aquella manera -digaLi tonta, digaLi forçada-… va ser el punt de sortida per a re-engegar tot això.

Que boig el món – Lax’n Busto

Siempre es de noche

…nunca más se hará reproches 
por intentar amanecer.
no volverá a perderse en la noche,
porque su alma hoy brilla con más fuerza
que un millón de soles.
Pero, en su eterna oscuridad,
a veces se le oye a voces:
qué no daría yo por contemplarte,
aunque fuera un solo instante.

Alejandro Sanz

…despaciTo

amb moltes ganes!

…3, 2, 1: Comencem

Madonna del canceller Rolin – Jan van Eyck

LA FUGA

 

24-5-2008

[NO EXISTEIX CAP PARAULA

PER DEFINIR AQUELLA SENSACIÓ]

23/5

 

“Des de que es va pintar l’obra i fins a finals del s.XVI es creia que qui contemplava l’obra més de cinc minuts es tornava sexualment promiscu”

Classe monogràfica sobre El Bosco dins L’Art dels Països Baixos a la Fi de l’Edat Mitjana

GENIALS

      

“a veces me como
de un bocao el mundo
a veces te siento
y a veces te tumbo
a veces te leo un beso en los labios
y como yo no me atrevo
me corto y me abro”

Cada 2 minutos:

                   

cambio de estación,

primavera en un rincón.

Se atrinchera el verano!

… però ja era tard

Va ser una història bonica,
plena de cares tristes,
interrogants ansiosos
i optimistes exclamacions.

Vam viure gairebé al màxim
tanta estona com vam poder,
i vam somiar que era possible
arribar més enllà
dels límits establerts.

Però vam oblidar
convidar la bruixa dolenta
al fals casament,
i es va venjar de nosaltres
matant el xic d´amor
que ens quedava a les venes.

I vam despertar del somni,
i vam recordar que els anells
de pegadolça
tampoc són eterns.

I vam desitjar
que tan de bo ho fossin,
però ja era tard:

Els estels fugaços
s´havien apagat.

[Despertar melancòlic]